dilluns, 1 de juny del 2020

RELIGIÓ A CASA: Setmana del 2/06/20 fins al 5/06/20



Per a les darreres setmanes us proposem un treball diferent que tindrà a veure amb algunes actituds vitals. Esperem que us agradi...

  •  Llegeix el següent text: 
Iván, un muchacho de primero de ESO, apenas sale con sus compañeros de clase porque pertenece a un grupo excursionista y tiene los fines de semana muy ocupados.
—Iván no viene al cine porque está subiendo una montaña—dicen en plan de guasa sus amigos el sábado por la tarde.
En estos días los compañeros están organizando una fiesta sorpresa a Laura y todos tienen ganas de que Iván asista.
—Iván, no puedes faltar a la fiesta por mucha montaña que tengas que subir. Queremos que vengas, nos hace mucha ilusión.
—A mí también me ilusiona que celebremos todos juntos el cumpleaños de Laura. Os prometo que no faltaré a la fiesta, pero vosotros os vais a comprometer a venir conmigo en la próxima excursión. A mí también me hace ilusión que viváis lo mismo que yo en las excursiones. ¿Hay trato?
—Sí, nos parece un buen trato —le contesta Marta.
—Yo tengo curiosidad por saber algo —le dice Julio—. ¿Qué es lo primero que haces al llegar a la cima?
—Cuando llego, lo primero que hago es descargarme la mochila y buscar una roca para sentarme
tranquilo a contemplar el paisaje.
—¿Y qué sientes? —le pregunta Raúl.
—Una gran admiración por la naturaleza. Me sorprende cada vez algo distinto: los colores de los árboles, la majestuosidad de la cima, el viento rozándome el rostro, la música de algún riachuelo que baja directo del deshielo de la cumbre...
—Pues a mí no me hace falta cansarme cargando una mochila, ni sudar subiendo cuestas, ni pasar frío en invierno para ver paisajes bonitos —le desafía Soraya—. Yo me conecto a Internet desde casa, bien calentita y cómoda, y miro fotos de todo eso que tú cuentas.
Iván mira a Soraya un poco perplejo y le dice:
—Soraya, no es lo mismo, no compares. Yo dejo que la naturaleza me hable.
—¿Ah, sí? ¿Y qué te dice?


El noi del text, l'Ivan, admira la natura; es deixa sorprendre per ella cada vegada que surt d'excursió a la muntanya. Admira la realitat que l'envolta.
Admirarse és molt més que observar de forma encuriosida; admirarse és no quedarse només amb una mirada ràpida i per sobre de la realitat.
L'admiració és mirar amb profunditat, a mirar més enllà de la realitat que es veu i captar els sentiments i les emociones que produeix. Per exemple, l'admiració ens convida a entrar en comunió amb la natura i sentir que formem part d'ella
L'experiència de l'admiració ens fa sortir de nosaltres mateixos i ens col·loca davant de la sorpresa de la novetat. Quan ens situem davant d'aquesta novetat que ens sorpren és més fàcil apropar-se al Misteri de Déu.
Tú, també pots escollir deixar-te sorprendre per la realitat i admirar-la.


ACTIVITATS

1. Valora de l'1 al 5 les següents experiències:

  • Estar sol o sola en silenci durant uns minuts. 
  • Assaborir una peça de fruita.
  • Escoltar atentament una entrevista a un científic.
  • Visitar amb calma una exposició d'art.
  • Mantenir una conversa sincera amb un amic o amiga.
  • Anar a una manifestació a favor de la Pau.
  • Dir "T'estimo" a les persones que et cuiden.
 - ¿Creus que aquestes experiències t'ajuden a desenvolupar la teva capacitat d'admiració? ¿Per què?
    Analitza tres d'elles.



2. Explica algun avenç científic que et causi admiració pel seu benefici a la humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada