5è - EL POBLE D'ISRAEL

EL POBLE D’ISRAEL

L'origen de les les religions monoteistes

Durant aquest curs hem sentit a parlar de diferents religions de l’època antiga. Totes elles eren POLITEISTES i després de molts segles han desaparegut.

Però va haver una religió d’aquella época, que ha perdurat a través  dels segles, i que avui dia encara es present. Aquella religió era MONOTEISTA, creia en un únic Déu. Aquesta va ser l'origen d'altres grans religions que avui dia tenen milers i milers de fidels seguidors: el judaisme, el cristianisme i l'Islam.

Els seguidors d'aquesta religió deien que eren “el poble escollit” per Déu, aquest va ser el poble d’Israel.

Però... Què sabem dels seus habitants? D'on venien? Què els va passar? Per què es deien "el poble escollit"? I el més important...Què ens pot ensenyar a nosaltres la seva història?

Entre tots podrem anar seguint les seves petjades al llarg dels segles i descobrir moltes coses interessants...

A continuació us presento el Pla de treball que desenvoluparem per aquest gran tema:

PLA DE TREBALL


Per poder seguir endavant caldrà que llegeixis el document "El sentit del poble d'Israel" i a continuació responguis la primera part de l'activitat 0:

EL SENTIT DEL POBLE D'ISRAEL

 ACTIVITAT 0 - Primera i segona part 


Ara ja podem començar a investigar quina va ser aquesta Història del Poble d'Israel i ho farem amb el primer gran moment: L'època dels "Patriarques"...

En el següent enllaç podreu trobar més informació per a tots els temes:

LA BÍBLIA 


TEMA 1 - ELS PATRIARQUES

Després d'haver començat la investigació del tema dels patriarques ja pots realitzar l'ACTIVITAT 1!!!

 ACTIVITAT 1 - ELS PATRIARQUES

 Cada vegada sabem més coses d'aquest gran personatge ABRAHAM... Ara ja podràs respondre a l'activitat 2 dels patriarques.

ACTIVITAT 2 - ELS PATRIARQUES

Ara ja estem en disposició de respondre a l'activitat final i donar per acabat aquest primer tema de la història del Poble d'Israel.  

ACTIVITAT FINAL - Els patriarques 

 Ara és el moment de tenir totes les tasques acabades a la llibreta per entregar al professor!!!

5è CURS - LES RELIGIONS EN L'ANTIGUITAT

 LES RELIGIONS EN L'ANTIGUITAT
 
Des de l'inici de curs hem anat descobrint per què hi havia religions al món. Hem vist que des de les religions es donava resposta a les grans inquietuds i preguntes que es feia l'ésser humà, com per exemple sobre l'origen del món.

Aquestes religions,al llarg de la història de la humanitat, han estat determinants en els esdeveniments de la història i el desenvolupament de les civilitzacions.

En els propers dies investigarem com eren aquelles civilitzacions i, per tant com eren les seves creences, per poder després comprendre i aprendre les creences i religions que ens han arribat fins a l'actualitat.

Aquestes primeres civilitzacions seran la de MESOPOTÀMIA, D'EGIPTE, DE GRÈCIA I DE ROMA. Paral·lelament, també anirà desenvolupant-se un altre poble, el poble d'Israel, que recollirà aspectes de totes aquestes cultures, a la vegada que creixien trets molt diferents. Aquest poble d'Israel donarà fruit a una religió, el judaisme, que serà la font de les altres religions monoteistes, el Cristianisme i l'Islam.

Endinsem-nos a l'aventura de descobrir aquelles primeres civilitzacions!!!



MESOPOTÀMIA

1.  Després de veure el vídeo, podries recordar tres coses que la civilització de mesopotàmia ens han deixat pel desenvolupament de la història?   
2. Quina era la principal característica de la religió a Mesopotàmia?
3. Què era un ZIGGURAT? Podries dibuixar-ne un?

EGIPTE

Una altra de les grans civilitzacions d'aquella època va ser la d'Egipte. Tothom es capaç de recordar i reconèixer coses sobre aquella cultura.

GRÈCIA

Continuem el recorregut per les grans civilitzacions de l'Antiguitat. En aquest cas, ens aturem amb la civilització grega.

ACTIVITATS    RELIGIÓ    A    GRÈCIA

• Explica amb les teves paraules en què consisteix la DEMOCRÀCIA

• Busca informació sobre algun mite grec. Explica’l.

• La principal característica de la religió grega és el POLITEISME. Relaciona els diferents déus amb la seva qualitat:

ZEUS ATENA ARES AFRODITA APOL·LO

Deesa de l’amor Déu de la música i la poesia Déu de la guerra Pare dels Déus Deesa de la saviesa

ROMA

La darrrera de les grans civilitzacions de l'antiguitat que estudiarem com era la seva religió és la que correspon a l'imperi romà.

QUIZ RELIGIONS DE L'ANTIGUITAT

6è PRESENTACIÓ DELS LLOCS DE CULTE

Després d'estudiar els diferents llocs de culte de les principals religions de l'actualitat i de realitzar la visita a l'Espai Interreligiós del Migrastudium hauríeu de presentar-nos els resultats del vostre treball.

Responeu les següents preguntes en grup que després haureu d'exposar a la classe.

NOMS
RELIGIÓ
LLOC DE CULTE
QUÈ CELEBREN?
COM CELEBREN?
QUÈ HEU APRÈS?
QUÈ US HA SORPRÉS?
ELEMENTS COMUNS A D’ALTRES RELIGIONS
ELEMENTS DIFERENTS D’ALTRES RELIGIONS

5è - EL RELAT DE LA CREACIÓ

Hem vist com expliquen l'origen de l'univers diferents cultures, totes elles molt diferents. Quins elements comuns tenen tots els relats?

Ara veurem el relat de la creació que surt a la Bíblia, per tant serà  l'explicació que els hebreus donaven. 

Com en els altres mites de la creció en fixarem sobretot en el missatge del relat, en el sentit que li volen donar als fets explicats!!!

La creació

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
Déu digué:
-Que existeixi la llum.
I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmamanet el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué:
-Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il•luminin la terra.
I així va ser. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col•locà a la volta del cel perquè il•luminessin la terra, governessin el dia i la niti separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Déu digué:
-Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
Déu digué:
-Que la terra produeixi éssers vius de tota mena; bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
-Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.

Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.




Respon a les següents preguntes:

1.  ESCRIU EN UN QUADRE ELS SET DIES DE LA CREACIÓ AMB EL QUE CORRESPONGUI A CADA DIA!!
2. Per què creus que Déu va crear l'home i la dona en darrer lloc?
3. Què entens en la frase "Déu veié que tot això era bo"?
4. Quin consell va donar Déu a les primeres persones?
5. Què entenem per l'expressió "Creats a imatge seva"?  Què implica aquesta afirmació?
6. En resum, quin seria el missatge del mite de la creació del llibre del Gènesi?

5è - L'ORIGEN DE LES RELIGIONS

La inquietud i la necessitat de l'ésser humà per trobar respostes als misteris de la vida...

• Els fenòmens naturals, com ara les pluges i tempestes, els incendis, les sequeres, els terratrèmols,...
• Els esdeveniments de la pròpia vida, com les desgràcies, les malalties o la mort...

 - Són situacions que les persones no controlen i que generen preguntes existencials:

• Qui ha creat el món? Qui el governa?
• Per què hi ha malalties i patiments? Qui controla tot això?
• Què hi ha més enllà de la mort?
• Què cal per ser feliç?

...han  portat a moltes persones a trobar-se amb Déu i relacionar-s'hi. Aquesta relació personal de Déu  amb l'ésser humà és la Religió.

Des de molt antic, per respondre a les preguntes sobre la natura, es va recòrrer a forces sobrenaturals, que controlaven l'univers. Aquestes forces les van anomenar déus.

Una de les primeres manifestacions d'aquesta experiència religiosa en els éssers humans es pot veure en la forma en què enterren els morts.

5B

5A