LES RELIGIONS EN L'ANTIGUITAT
Des de l'inici de curs hem anat descobrint per què hi havia religions al món. Hem vist que des de les religions es donava resposta a les grans inquietuds i preguntes que es feia l'ésser humà, com per exemple sobre l'origen del món.
Aquestes religions,al llarg de la història de la humanitat, han estat determinants en els esdeveniments de la història i el desenvolupament de les civilitzacions.
En els propers dies investigarem com eren aquelles civilitzacions i, per tant com eren les seves creences, per poder després comprendre i aprendre les creences i religions que ens han arribat fins a l'actualitat.
Aquestes primeres civilitzacions seran la de MESOPOTÀMIA, D'EGIPTE, DE GRÈCIA I DE ROMA. Paral·lelament, també anirà desenvolupant-se un altre poble, el poble d'Israel, que recollirà aspectes de totes aquestes cultures, a la vegada que creixien trets molt diferents. Aquest poble d'Israel donarà fruit a una religió, el judaisme, que serà la font de les altres religions monoteistes, el Cristianisme i l'Islam.
Endinsem-nos a l'aventura de descobrir aquelles primeres civilitzacions!!!
MESOPOTÀMIA
Després de veure el vídeo, podries
recordar tres coses que la civilització de mesopotàmia ens han deixat pel
desenvolupament de la història?
Quina era la principal
característica de la religió a Mesopotàmia?
Què era un ZIGGURAT? Podries
dibuixar-ne un?
EGIPTE
Una altra de les grans civilitzacions d'aquella època va ser la d'Egipte. Tothom es capaç de recordar i reconèixer coses sobre aquella cultura.
GRÈCIA
Continuem el recorregut per les grans civilitzacions de l'Antiguitat. En aquest cas, ens aturem amb la civilització grega.
ACTIVITATS RELIGIÓ A GRÈCIA
Explica
amb les teves paraules en què consisteix la DEMOCRÀCIA
Busca
informació sobre algun mite grec. Explica’l.
La
principal característica de la religió grega és el POLITEISME. Relaciona els diferents
déus amb la seva qualitat:
ZEUS
ATENA
ARES
AFRODITA
APOL·LO
Deesa de l’amor
Déu de la música i la poesia
Déu de la guerra
Pare dels Déus
Deesa de la saviesa
ROMA
La darrrera de les grans civilitzacions de l'antiguitat que estudiarem com era la seva religió és la que correspon a l'imperi romà.
Després d'estudiar els diferents llocs de culte de les principals
religions de l'actualitat i de realitzar la visita a l'Espai
Interreligiós del Migrastudium hauríeu de presentar-nos els resultats
del vostre treball.
Responeu les següents preguntes en grup que després haureu d'exposar a la classe.
Ara veurem el relat de la creació que surt a la Bíblia, per tant serà l'explicació que els hebreus donaven.
Com en els altres mites de la creció en fixarem sobretot en el missatge del relat, en el sentit que li volen donar als fets explicats!!!
La creació
Al principi, Déu va crear el cel i la
terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la
superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum
de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les
tenebres, el de nit. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: -Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les
aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà
a la volta del firmamanet el nom de cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: -Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: -Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de
tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena
que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la
seva llavor. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: -Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la
nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de
la volta del cel il•luminin la terra. I així va ser. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que
governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les
estrelles. Déu els col•locà a la volta del cel perquè il•luminessin
la terra, governessin el dia i la niti separessin la llum de les
tenebres. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia. Déu digué: -Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena
que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que
tot això era bo. Déu els beneí dient-los: -Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia. Déu digué: -Que la terra produeixi éssers vius de tota mena; bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i
tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: -Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els
peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les
bestioles que s’hi arrosseguen. Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: -Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la;
sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles
que s’arrosseguen per terra. Déu digué encara: -Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots
els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre
aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a
totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la
terra, els dono l’herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va
reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en
va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora. Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.
Respon a les següents preguntes:
ESCRIU EN UN QUADRE ELS SET DIES DE LA CREACIÓ AMB EL QUE CORRESPONGUI A CADA DIA!!
Per què creus que Déu va crear l'home i la dona en darrer lloc?
Què entens en la frase "Déu veié que tot això era bo"?
Quin consell va donar Déu a les primeres persones?
Què entenem per l'expressió "Creats a imatge seva"? Què implica aquesta afirmació?
En resum, quin seria el missatge del mite de la creació del llibre del Gènesi?
La inquietud i la necessitat de l'ésser humà per trobar respostes als misteris de la vida...
Els fenòmens naturals, com ara les pluges i tempestes, els incendis, les sequeres, els terratrèmols,...
Els esdeveniments de la pròpia vida, com les desgràcies, les malalties o la mort...
- Són situacions que les persones no controlen i que generen preguntes existencials:
Qui ha creat el món? Qui el governa?
Per què hi ha malalties i patiments? Qui controla tot això?
Què hi ha més enllà de la mort?
Què cal per ser feliç?
...han portat a moltes persones a trobar-se amb Déu i relacionar-s'hi. Aquesta relació personal de Déu amb l'ésser humà és la Religió.
Des demolt antic, per respondre a les preguntes sobre la natura, es va recòrrer a forces sobrenaturals, que controlaven l'univers. Aquestes forces les van anomenar déus.
Una de les primeres manifestacions d'aquesta experiència religiosa en els éssers humans es pot veure en la forma en què enterren els morts.
Tots hem sentit a parlar de diferents religions, a classe hem treballat algunes, però a partir d'avui tindrem l'oportunitat d'inventar-nos la nostra.
Us reunireu en grups i començareu a explicar la vostra religió, com va començar, en què o en qui creueu, com es veu que sou seguidors d'aquesta religió, què feu. Penseu que quan la tingueu acabada ens la haureu d'explicar a tots per "veure" si ens fem seguidors fidels com vosaltres. Quan la tingueu acabada, cadascú haurà de passar-ho tot a la seva llibreta.
Ara ja heu presentat i acabat a la llibreta la vostra religió. L'objectiu de l'activitat era veure quins elements comuns tenen les religions. Per analitzar-ho omple aquest quadre sobre els diferents
aspectes que té una religió pensant en la religió que us heu inventat:
Aquí us presento l'assignatura de Religió. Aquesta matèria està pensada per desenvolupar-la de forma continuada durants els cursos del Cicle Superior de Primària, tant a cinquè com a sisè.
A continuació podeu veure totes les untitats que treballarem en aquesta assignatura. Es pot seguir l'assignatura a través d'aquest blog, on anirem penjant els continguts que desenvoluparem i les activitats que s'hauran de realitzar. Al títul de l'activitat veureu si correspon a 5è o 6è.
