dilluns, 11 de desembre del 2017

6è PRESENTACIÓ DELS LLOCS DE CULTE

Després d'estudiar els diferents llocs de culte de les principals religions de l'actualitat i de realitzar la visita a l'Espai Interreligiós del Migrastudium hauríeu de presentar-nos els resultats del vostre treball.

Responeu les següents preguntes en grup que després haureu d'exposar a la classe.



NOMS



RELIGIÓ



LLOC DE CULTE



QUÈ CELEBREN?






COM CELEBREN?






QUÈ HEU APRÈS?







QUÈ US HA SORPRÉS?






ELEMENTS COMUNS A D’ALTRES RELIGIONS






ELEMENTS DIFERENTS D’ALTRES RELIGIONS






dijous, 16 de novembre del 2017

5è - EL RELAT DE LA CREACIÓ


Ara veurem el relat de la creació que surt a la Bíblia, per tant serà  l'explicació que els hebreus donaven. 
Com en els altres mites de la creció en fixarem sobretot en el missatge del relat, en el sentit que li volen donar als fets explicats!!!

La creació

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.
Déu digué:
-Que existeixi la llum.
I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.
I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota de la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmamanet el nom de cel.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué:
-Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
Déu digué:
-Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il•luminin la terra.
I així va ser. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col•locà a la volta del cel perquè il•luminessin la terra, governessin el dia i la niti separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
Déu digué:
-Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.
Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
Déu digué:
-Que la terra produeixi éssers vius de tota mena; bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
Déu digué:
-Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los:
-Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
-Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.


Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia setè, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra creadora.
Així foren els orígens del cel i de la terra quan van ser creats.




Respon a les següents preguntes:
  1.  ESCRIU EN UN QUADRE ELS SET DIES DE LA CREACIÓ AMB EL QUE CORRESPONGUI A CADA DIA!!
  2. Per què creus que Déu va crear l'home i la dona en darrer lloc?
  3. Què entens en la frase "Déu veié que tot això era bo"?
  4. Quin consell va donar Déu a les primeres persones?
  5. Què entenem per l'expressió "Creats a imatge seva"?  Què implica aquesta afirmació?
  6. En resum, quin seria el missatge del mite de la creació del llibre del Gènesi?


diumenge, 15 d’octubre del 2017

5è - L'ORIGEN DE LES RELIGIONS


La inquietud i la necessitat de l'ésser humà per trobar respostes als misteris de la vida...

  • Els fenòmens naturals, com ara les pluges i tempestes, els incendis, les sequeres, els terratrèmols,...
  • Els esdeveniments de la pròpia vida, com les desgràcies, les malalties o la mort...
 - Són situacions que les persones no controlen i que generen preguntes existencials:
  • Qui ha creat el món? Qui el governa?
  • Per què hi ha malalties i patiments? Qui controla tot això?
  • Què hi ha més enllà de la mort?
  • Què cal per ser feliç?
...han  portat a moltes persones a trobar-se amb Déu i relacionar-s'hi. Aquesta relació personal de Déu  amb l'ésser humà és la Religió.

Des de molt antic, per respondre a les preguntes sobre la natura, es va recòrrer a forces sobrenaturals, que controlaven l'univers. Aquestes forces les van anomenar déus.

Una de les primeres manifestacions d'aquesta experiència religiosa en els éssers humans es pot veure en la forma en què enterren els morts.


5B


5A



diumenge, 17 de setembre del 2017

5è - INVENTEM UNA RELIGIÓ

   -   5è   -  LA MEVA RELIGIÓ!!!

Tots hem sentit a parlar de diferents religions, a classe hem treballat algunes, però a partir d'avui tindrem l'oportunitat d'inventar-nos la nostra.



Us reunireu en grups i començareu a explicar la vostra religió, com va començar, en què o en qui creueu, com es veu que sou seguidors d'aquesta religió, què feu. Penseu que quan la tingueu acabada ens la haureu d'explicar a tots per "veure" si ens fem seguidors fidels com vosaltres.

Quan la tingueu acabada, cadascú haurà de passar-ho tot a la seva llibreta.

Ara ja heu presentat i acabat a la llibreta la vostra religió. L'objectiu de l'activitat era veure quins elements comuns tenen les religions. Per analitzar-ho omple aquest quadre sobre els diferents aspectes que té una religió pensant en la religió que us heu inventat:



NOM
HISTÒRIA
(Fundador/a)
DÉU  o DIVINITATS
CREUEN
DOCTRINA
(normes)
LITÚRGIA o CULTE
LLOC SAGRAT
TEXTOS SAGRATS
SIGNES i/o SÍMBOLS
PERSONALITATS

dijous, 14 de setembre del 2017

QUÈ TREBALLEM A RELIGIÓ AL CICLE SUPERIOR ?

Aquí us presento l'assignatura de Religió. Aquesta matèria està pensada per desenvolupar-la de forma continuada durants els cursos del Cicle Superior de Primària, tant a cinquè com a sisè.
A continuació podeu veure totes les untitats que treballarem en aquesta assignatura. Es pot seguir l'assignatura a través d'aquest blog, on anirem penjant els continguts que desenvoluparem i les activitats que s'hauran de realitzar. Al títul de l'activitat veureu si correspon a 5è o 6è.


RELIGIÓ AL CICLE SUPERIOR - Presentació

diumenge, 21 de maig del 2017

5è - HISTÒRIA DEL POBLE D'ISRAEL - TEMA 2 - 2a part

Després d'estudiar quines serien les "plagues" en l'actualitat, el segle XXI. Reprenem el treball sobre el Poble d'Israel i el seu "ÈXODE" cap a la Terra Promesa.

En el següent enllaç trobarem una activitat de repàs que ens ajudarà a seguir la nostra recerca sobre el Poble d'Israel!!!

Aquesta activitat l'haureu de descarregar i entregar el  dia 4  o 5 de maig!!!

ACTIVITAT REPÀS - 1a part MOISÈS




Un cop el Poble d’Israel es trovaba al desert, les dificultats no van deixar d’aparèixer i els dubtes i la infidelitat dels hebreus anava creixent. 

Moisès acampa a peus del Mont Sinaí, allà trobem l’esdeveniment que marcarà aquest Poble, l’ALIANÇA amb el seu Déu.

En els següents enllaços trobarem la información necessària per seguir el nostre camí…



L'ALIANÇA DE DÉU AMB EL POBLE D'ISRAEL 

Després de conèixer com va anar aquesta Aliança entre Déu i el poble d'Israel, ja podeu realitzar les dues activitats del següent document. Bona feina!!! (Ah!! Per facilitar la tasca, podeu imprimir el document i entregar-ho omplert,)

ACTIVITATS ALIANÇA


dimecres, 3 de maig del 2017

6è - L'HOME QUE FEIA MIRACLES

 SIPNOSIS 



La pel·lícula explica la història de Jesús de forma original, els personatges no són de carn i ossos, sino que són ninos amb efectes digitals d'animació.

Séforis , Alta Galilea . Any 90 de la dominació romana. Jaire Arriba a aquesta petita població acompanyat per la seva filla Tamar , amb la intenció de que sigui examinada per un metge.

Com a responsable de la sinagoga , Jaire és cordialment rebut pel seu amic Cleofàs , però el diagnòstic del metge és summament dramàtic : la seva filla pateix d'una malaltia incurable.


Aliena a tot això, Tamar és una nena feliç que de sobte si fixa en un jove fuster que treballa en les obres de la nova sinagoga i intervé per salvar Maria Magdalena de l'odi de la gent .


Jesús ajuda a la Magdalena, calma els que la persegueixen i Tamar se sent fascinada per aquest  home. Per primer cop veu Jesús i des de llavors no podrà oblidar-ho.


A partir d'aquest moment , Jesús inicia la seva vida pública . Marxa al desert on estarà durant 40 dies i 40 nits i allà serà temptat pel Diable . Jesús és batejat per Joan Baptista al riu Jordà , visita el seu amic Llàtzer i les seves germanes, Marta i Maria , converteix en  "pescador d'homes" a Simó Pere .






“EL HOMBRE QUE HACÍA MILAGROS”

Aquestes són les preguntes que estem treballant a classe per analitzar la pel·lícula. En acabar-la farem un petit control escrit i haureu d’estudiar aquestes qüestions, a més d’estar atents a classe seguint el seu desenvolupament:

ESCENA 1 - QÜESTIONARI 1

1.       Quina feina diu Jesús que se sent cridat a fer?
2.       Quin esdeveniment recorda Jesús de la seva infantesa? I la seva mare?
3.       Què anuncia Joan Baptista?
4.       Quines paraules se senten quan Jesús es batejat?
5.       Quan Jesús està al desert, quins dubtes o TEMPTACIONS li venen al cap?


ESCENA 2:


QÜESTIONARI  2:

1.      Com es diuen els amics amb els que es troba Jesús? 
2.      De quina obra diu Jesús que s’ha d’encarregar? 
3.       Quin significat té la paràbola de “la casa sobre la roca”? 
4.       A qui convida Jesús a apropar-se  a escoltar-lo i seguir-lo?  
5.       Quina imatge del Messies té Judas Iscariot?

 Pots ajudar-te per respondre seguint el següent enllaç:


 Mt 7, 24-26:   La paràbola de la casa sobre roca.

http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Mt+7%2C+24-27&id24=1&pos=0&set=15&l=ca


ESCENA 3:


      


ESCENA 3


1.        Amb què compara Jesús el Regne de Déu? 
2.       Quina era la feina de Simó Pere abans de conèixer a Jesús? 
       I quina li diu Jesús que serà en el futur?


ESCENA 4



  1.   Què li retreuen els fariseus a Jesús?
  2.   Què significava que Jesús “PERDONAVA” al paralític, a Maria Magdalena?

ESCENA 5



ESCENA 5


  1.        Com va ser la crida (tria) de Jesús als seus 12 apòstols? Què els diu que seran?
  2.        Quina comparació fa Jesús quan explica, a casa dels fariseus i Mestres de la Llei, el què ha vingut a fer?
ESCENA 6


ESCENA 6



  1.       Què és el que cura a la dóna de l’hemorràgia i a la filla de Jaire? Justifica la resposta.
  2.       De què en té por el rei Herodes?

ESCENA 7
 
  

Quan tornem de Setmana Santa corregirem  les preguntes de les escenes 7 i 8.


ESCENA 7
  1.        Per quin motiu es dirigeixen tots a Jerusalem?
  2.       Segons el procurador romà, Ponç Pilat, què celebren a la pasqua els jueus? 
  3.       Quina és la preocupació que tenen els apòstols? Què els respon Jesús?
  4.       Segons explica Jesús, què ha de fer un home per salvar-se? 
  5.       Quin significat té “la paràbola del bon samarità”?


ESCENA 8




ESCENA 8


  1. Quin sentit li dóna Jesús al dolor, quan li expliquen que el seu amic Llàtzer està malalt?
  2. Descriu com és l’entrada de Jesús a Jerusalem?
  3. Quina és la justificació que diu el summe sacerdot al problema que els suposa Jesús?
  4. Quan Jesús entra al Temple i fa fora els venedors, què creieu que vol dir quan diu: “Heu convertit la casa del Pare en una cova de lladres”?

ESCENA 9



  1. Jesús es reuneix amb els seus deixebles per a celebrar la Pasqua. Què passa en aquest darrer sopar?
  2. Jesús és traït per un dels seus deixebles. Qui el traeix? Com ho fa i per què?
  3. Jesús es retira a pregar a l’hort de les oliveres sabent que anava a ser capturat. Com és aquesta pregària? Com se sent Jesús? Què fan els seus amics?


ESCENA 10

ESCENA 11

 ESCENES 10 i 11


  1. Jesús es capturat i jutjat, però a quins personatges intervenen en aquest judici (enumera’ls en ordre en que succeeix?  De què l’acusen?
  2. Com és la mort de Jesús? Quina sèrie de fets li succeeixen?
  3. Quina és la primera en trobar buit el sepulcre on havien col·locat a  Jesús? Què li diu Jesús que ha de fer?
  4. Com expliquen Jaire i Cleofàs que es van trobar a Jesús? Què va passar?
  5. Qui és l’últim en creure que Jesús havia ressuscitat? Què diu ell i què li respon Jesús?
  6. Quina és la missió que encomana Jesús als seus apòstols i deixebles? Què els promet i què els assegura?
  7.  Amb quines paraules de Tamar acaba la pel·lícula?